Parodia y deporte en Quo Vadis, Sànchez?, de Francesc Trabal

Moisés Llopis i Alarcón

Resumen


Resumen:
El presente artículo tiene como objetivo estudiar la importancia de la parodia en Francesc Trabal a través del análisis de la novela Quo vadis Sànchez?, publicada en 1931. En primer lugar, se revisan las diferentes consideraciones que ha tenido la obra narrativa del autor por parte de la bibliografía precedente y, más adelante, se destaca la parodia como uno de los aspectos más relevantes que cabe considerar. Posteriormente, se describe el concepto de parodia y se analiza su efectividad en la novela trabaliana. Este análisis de la parodia en la novela de Trabal permite ver el juego de distanciamiento irónico de Trabal contra el modelo y los valores promovidos por la novela deportiva de la época.

Palabras clave: parodia, novela deportiva, Francesc Trabal, literatura catalana, ironía intertextual

Abstract:
The paper aims to study the importance of parody in Francesc Trabal through the analysis of the novel Quo Vadis, Sànchez?, published in 1931. Firstly, we examine the different considerations about the narrative work of the author shown in previous studies and, later, we underline parody as one of the most relevant aspects for examination. Subsequently, we describe the concept of parody and then we analyse its efficacy in this novel. The analysis of parody lets us understand Trabal’s game of ironic distance against the model and the values promoted by the sport novel from the period.

Keywords: parody, sport novel, Francesc Trabal, Catalan literature, intertextual irony.

Texto completo:

PDF XML

Referencias


Bibliografía

Ardolino, Francesco.“Francesc Trabal o la ironia del joc”. La ironia en les literatures

occidentals des de l’inici de segle fins a 1939. Eds. Ferran Carbó, Carme Gregori

Soldevila y Ramon Xavier Rosselló. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de

Montserrat, 2016. 363-384.

Arnau, Carme. “Francesc Trabal o l’erotisme”, Marginats i integrats en la novel•la

catalana (1925-1938). Introducció a la novel•lística de Llor, Arbó, Soldevila i

Trabal. Barcelona: Edicions 1987. 117-157.

Bach, Miquel.“Francesc Trabal, un humor impossible” De cara a la paret. Francesc

Trabal. Sabadell: Ajuntament de Babadell, 1985. 13-32.

Bach, Miquel. “El ‘Coro’ de Santa Rita, altrament anomenat Grup de Sabadell (I)”.

Arraona 9 (1991): 67-80.

Balaguer, Josep M. “Francesc Trabal i la paròdia de la novel•la”. De Rusiñol a Monzó:

humor i literatura. Eds. Margarida Casacuberta y Marina Gustà. Barcelona:

Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996. 67-87.

Banyeta, Sr. “Amb això del Terrassa-Sabadell, sembla que ens els prenguin”. Diari de

Sabadell 1.629 (24-6-1925).

Dasca, Maria “La inventiva de la invectiva. L’amour fou de Judita”. Revista de Catalunya

(2005): 61-72.

Genette, Gérard. Palimpsestes. La littérature au second degré. París: Seuil. 1992

Guansé, Domènec. “L’humor i l’esport. El llibre de Trabal”. La Rambla. 7 (1931): 7.

Guerau de Liost. Sàtires. Barcelona: Quaderns Crema, 1999

Hutcheon, Linda. A Theory of Parody. The Teachings of Twentieth-Century Art Forms.

New York-London: Methuen, 1985

Iribarren, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de

Montserrat, 2012

Martí-Olivella, Jaume. “Trabal i Calders, o la incorporació distorsionada del

fantàstic”. Actes del Quart Col•loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Estudis

en honor d’Antoni M. Badia i Margarit. Eds. Josep Massot i Muntaner, Nathaniel Smith, Josep Solà-Solé y Mercè Vidal Tibbits. Barcelona: Publicacions de

l’Abadia de Montserrat, 1985. 277-293.

Marrugat, Jordi. “Creació crítica, crítica creativa: l’agitació cultural del Grup de Sabadell

als anys 1924-1928”. Estudis romànics 39 (2017):225-251.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000243/00000020.pdf.

Mirador .“indiscret”. Mirador: setmanari de literatura, art i política 97 (1930): 1.

Montoliu, Manuel de. “Francesc Trabal. Quo vadis, Sànchez? La Rambla. La

Veu de Catalunya (1932): 5.

Oliver, Joan. Francesc Trabal, recordat, Sabadell: Fundació La Mirada, 1999.

Oller, Dolors. “Pròleg Francesc Trabal “Judita. Barcelona: Edicions, 62. 1977. 5-19.

Pessarrodona, Marta. Mercè Rodoreda i el seu temps. Barcelona: La Rosa dels Vents, 2005.

Pinell, Jordi. Francesc Trabal i les seves novel•les. Roma: Dipartimento di Studi Romanzi,

Poch, Anna. “L’esport en l’obra de Francesc Trabal: entre la denúncia i la modernitat”.

Arraona 29 (2005): 60-69.

Porta, Roser. Mercè Rodoreda i l’humor (1931-1936): les primeres novel•les, el periodisme

i Polèmica. Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 2007.

Rodoreda, Mercè. Crim, Barcelona: La Rosa dels Vents, 1936

Rose, Margaret A. Parody: Ancient, Modern, and Post-modern. Cambridge: Cambridge

University Press, 2000

Rosselló i Bover, Pere. “Entorn de Francesc Trabal i la modernització de la novel•la

catalana”. Revista de Catalunya 33 (1989): 127-139.

Sangsue, Daniel. La parodie. París: Hachette, 1994.

Simbor, Vicent. “Francesc Trabal: l’aposta pel narrador revoltat”. Zeitschrift für

Katalanistik 26 (2013): 249-274.

Trabal, Francesc. “La venjança dels ‘Alumnes de Viladecavalls P.T.” La Rambla de

Catalunya 4 (1928).

Trabal, Francesc. Quo vadis, Sànchez?. Barcelona: Quaderns Crema, 1988.

Triadú, Joan. “Una carta de l’exili de Francesc Trabal”. Serra d’Or 262. 263 (1981): 57-58.






Indizado en:

Licencia Creative Commons